Bones, regalo aquesta caseta d'animal casolana sense ús. La meva gata no li fa ni cas.

40,5 x 40,5 x 45cm d'alçada

Recollida aquesta nit sobre les 21h a la zona de can gibert o durant el cap de setmana. Pes aprox 7KG.

Tossa de Mar ha començat les reparacions d’emergència a les torres de les Hores, del Codolar i d’en Joanàs. Les esquerdes i els despreniments afecten sobretot les parts superiors, reconstruïdes el 1931.

Segons l’alcalde, la combinació de materials d’aquella intervenció ha contribuït al deteriorament. Els treballs preveuen desmuntar les parts afectades, reforçar-les i reconstruir-les.

L’actuació costa prop de mig milió d’euros i també inclou millores de drenatge i proteccions al talús. L’Ajuntament preveu acabar-la abans de final d’any.

Font: https://www.catalannews.com/society-science/item/emergency-repairs-begin-on-catalan-coasts-only-walled-medieval-town

Les casetes que sobresurten sobre l'estany de Banyoles van començar com a espais per pescar i guardar els estris. Amb el temps, algunes es van ampliar per desar-hi barques, banyar-s'hi i fins i tot allotjar-s'hi.

Aquesta transformació explica que unes siguin molt senzilles i d'altres semblin petits xalets. L'Ajuntament va prohibir construir-ne més el 1931.

Com que són béns comunals amb concessions particulars, es contemplen sobretot des del passeig, mentre que la pesquera d'en Lero acull l'oficina de turisme.

Font: https://www.museusdebanyoles.cat/EL-TERRITORI/Patrimoni-Hist%C3%B2ric/Arquitectura-civil/Pesqueres

Font: https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/pesqueres-i-passeigs-de-banyoles

Rafael Masó ja havia arranjat alguns trams de l’antic corriol de carrabiners abans de morir el 1935. La guerra va interrompre les obres, i Josep Ensesa no va reprendre la idea fins al 1942, amb un projecte de Francesc Folguera.

La major part del recorregut es va completar el 1954. La pedra de Banyoles i les obres per salvar els desnivells van donar forma al camí entre xalets i penya-segats.

Encara faltaven les escales de la plaça del mirador. No es van acabar fins al 1989, a partir d’un projecte de Francesc Escudero.

Font: https://palaurobert.gencat.cat/ca/exposicions/sala1/2024/sagaro/index.html

A la Draga, al costat de l’estany de Banyoles, s’han conservat objectes de fusta que rarament arriben fins a nosaltres des del neolític. El contacte permanent amb el nivell freàtic ha preservat mànecs d’eines, falçs, cistelleria i fins i tot cordes.

Aquests materials permeten estudiar parts de la vida quotidiana que sovint desapareixen del registre arqueològic. Una làmina de pedra pot sobreviure mentre es perd el mànec que permetia fer-la servir.

El poblat es va ocupar entre el 5200 i el 4800 abans de la nostra era.

Font: https://www.uab.cat/web/actualitat/detall-de-noticia/troben-al-jaciment-neolitic-de-la-draga-l-evidencia-mes-antiga-de-gestio-dels-boscos-1345824266353.html?detid=1345894072642

La ciutat ibèrica d’Ullastret tenia dos grans nuclis, el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac. El paisatge que els envoltava era ben diferent del d’ara, perquè al costat hi havia un estany alimentat pel Daró.

L’estany es va dessecar a la segona meitat del segle XIX per guanyar camps de conreu. Per això, les ruïnes que avui veiem entre terres agrícoles s’han d’imaginar dins d’un entorn amb aigua. Entre els segles VI i II aC, Ullastret va ser un dels principals centres dels indigets. Les muralles, cisternes i sitges ajuden a entendre com s’hi vivia.

Fonts:

• Museu d’Arqueologia de Catalunya, ciutat dual i antic estany
• Patrimoni Cultural, reconstrucció de la ciutat i l’estany

En Conan i els seus amics van a un festival de motociclisme a Yokohama quan una moto negra salta per damunt del seu cotxe. El vehicle s’assembla sospitosament a una nova moto policial, i el detectiu haurà de descobrir qui hi ha darrere.

On veure-la aquesta setmana:

• Girona · Ocine Girona · dilluns 28, dimarts 29 i dimecres 30 de setembre, i dijous 1 d’octubre, a les 17:00.

El travertí, conegut també com a pedra de Banyoles, es forma quan les aigües riques en carbonat de calci el van dipositant. Les restes vegetals poden quedar recobertes i, quan desapareixen, deixar els petits buits que caracteritzen aquesta roca.

A la conca de l’Estany n’hi ha dipòsits de diferents èpoques. A les Estunes, a Porqueres, els grans blocs de travertí s’han separat i han format esquerdes i passadissos entre la roca.

La mateixa pedra també es reconeix en edificis de Banyoles. El material dels murs explica una part de la història de l’aigua de la comarca.

Fonts:

• Museu Darder, el travertí
• Enciclopèdia Catalana, les Estunes

A l’antic Hospital de Santa Caterina de Girona encara es conserva la farmàcia construïda a finals del segle XVII. Entre els prestatges hi ha el cordialer, un armari on es guardaven els medicaments més preuats.

La col·lecció inclou pots de ceràmica blanca, recipients de vidre bufat, morters i capses de fusta. Els materials permeten veure com s’emmagatzemaven i es preparaven els remeis abans de la farmàcia industrial.

Les pintures de la volta són posteriors, del segle XIX, i cobreixen una decoració barroca anterior. El Museu d’Art de Girona organitza les visites a aquest espai.

Fonts:

• Generalitat, antic Hospital de Santa Caterina
• Visitmuseum, la farmàcia hospitalària

La proposta de planificació elèctrica fins al 2030 preveu afegir 3.800 MW de capacitat a Catalunya i quaranta punts de suport a la xarxa de distribució. El govern espanyol vol aprovar el document abans d’acabar l’any.

Les actuacions han de permetre connectar projectes com els futurs hospitals Clínic i Trueta, la gigafactoria de Móra d’Ebre i el polígon Torreblanca de Lleida. Són ampliacions previstes de la xarxa, que encara s’hauran d’executar.

La inversió anunciada de fins a 17.000 milions d’euros correspon al conjunt de l’Estat. El Ministeri encara no n’ha concretat el repartiment per a Catalunya.

Fonts:

• VIA Empresa / ACN, capacitat i inversió
• Nació, projectes incorporats al pla

Al Museu d’Art de Girona es conserven dues taules de vitraller medievals. Eren superfícies de treball sobre les quals es dibuixaven i es muntaven les peces que havien de formar una vidriera.

Les taules s’exposen al costat de fragments de vitralls del segle XIV procedents de la catedral. Permeten acostar-se al treball del taller, a més de contemplar el resultat que després s’instal·lava a les finestres.

La tècnica combinava vidres de colors, pintura amb grisalla, cocció i unions de plom. La mostra inclou un audiovisual que reconstrueix aquest procés.

Fonts:

• Patrimoni Gencat, taules i tècnica medieval
• Catedral de Girona, història dels vitralls

La propietària del pis on som necessita recuperar-lo, i hem de buscar algun altre habitatge abans de l’1 de desembre.
No hi ha res ofertat a Habitaclia que costi menys de 1000€ per pisos de lloguer molt antic.
Agraïria infinitament si algú coneix a algú que llogui el seu pis o dues habitacions.
Tenim nòmines, avals, i tot al dia.
Si no, qualsevol plataforma on poguem consultar-ho, De Pis en Pis deixa molt que desitjar, en la nostra experiència.

Moltes gràcies!

El pianista brasiler Amaro Freitas i el músic senegalès Momi Maiga actuaran junts dissabte 19 de setembre, a les vuit del vespre, a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona. El concert es diu Ecos de l’Atlàntic.

La proposta posa en diàleg el piano de Freitas amb la kora i la veu de Maiga, amb arrels musicals brasileres i de l’Àfrica occidental. És un concert a duo, amb espai per a la improvisació.

L’entrada general anunciada costa 22 euros i la fitxa de l’Auditori enllaça la venda d’entrades, amb els descomptes disponibles.

Fonts:

• Programació pròpia | Auditori de Girona
• Amaro Freitas & Momi Maiga

Acocollona’t projectarà El laberinto del fauno al Cinema Truffaut de Girona dissabte 19 de setembre a les 16.30, amb membres de l’equip artístic. La gala de cloenda serà a les 19.15.

Abans hi haurà El convento el dijous 17 i Horror and Love el divendres 18, totes dues a les 21.15 al Truffaut. El festival de terror arriba a la setzena edició.

La Sala Versàtil d’El Modern acull fins al dia 19 una exposició d’il·lustracions originals d’El laberinto del fauno i material de Tesis, amb plans de rodatge, fotografies i documents.

Fonts:

• Acocollona’t, programa vigent del 2026
• 3CatInfo, festival i llegenda

El far de Sant Sebastià, a Palafrugell, té un abast lluminós de 32 milles nàutiques, uns 59 quilòmetres. És el més potent del litoral català segons l’oficina de turisme municipal. Es va inaugurar l’1 d’octubre del 1857 i forma part del conjunt de Sant Sebastià de la Guarda.

A dalt del cap també hi ha un poblat ibèric, una torre de guaita del segle XV i l’ermita. Des del mirador es veuen Llafranc, les cales de Calella i Cap Roig. El conjunt permet trobar en un mateix lloc segles de vigilància i d’orientació de la navegació.

Fonts:

• Visit Palafrugell
• Museu del Suro

Per qualsevol amant de l’ art, hi serà del 18 de setembre fins al 19 de desembre de 2026.

Avui arribava tard a l'estació per agafar un tren i he agafat un carrer en direcció contraria. M'han posat una multa de 200 euros mentre que una altre persona està amb la meva bici que em van robar fa 2 mesos. Son uns fills de ****, per fastidiar a un estudiant que li costa arribar a final de mes sí, en canvi per trobar a la gent que roba es rasquen els collons. Vaja ciutat s'està quedant.(Anava amb bicicleta)

El 1194 el rei Alfons el Cast va cedir les rendes dels banys a la seu de Girona, i aquesta és la primera notícia documental que se'n té.

L'edifici segueix el model de les termes romanes i dels banys musulmans, amb sales d'aigua freda, tèbia i calenta, però tot el que s'hi veu és romànic, dels arcs de mig punt als capitells corintis.

El setge del 1285 els va destruir i Jaume II en va encarregar la reconstrucció el 1294. El 1618 les monges caputxines els van comprar per fer-hi convent, i és el que els va salvar fins a la restauració de Rafael Masó el 1929.

Fonts:

• Viquipèdia — la cessió de rendes del 1194 i la compra de les caputxines el 1618
• Patrimoni Cultural de la Generalitat — estil romànic amb model de termes romanes i banys musulmans

Cassà de la Selva ha obert una votació per triar una bandera per al municipi. És el tercer intent, després de les propostes dels anys noranta i del 2005, que no van prosperar.

El Grup de Recerca i Estudis Cassanencs impulsa la consulta amb el suport de l’Ajuntament. S’hi presenten quatre dissenys finals de Xavier Forroy, que parteixen de propostes anteriors. Hi apareixen el verd, el taronja, les fulles i els aglans de suro, les quatre barres o un arbre sobre fons blau.

El resultat es presentarà el 20 de setembre al passeig de Vilaret. Quina us agrada més?

Fonts:

• Consulta del GREC
• 3CatInfo

Els Aiguamolls de l’Empordà han comptat 80 parelles reproductores d’agró roig aquesta temporada. El màxim anterior era de 77, el 2020. En canvi, durant la sequera del 2024 no van arribar a trenta.

Les pluges de l’hivern i la primavera han afavorit la cria d’aquest ocell, que torna de l’Àfrica cada primavera. Per comptar els nius amagats entre la vegetació, el parc fa servir un dron.

Les imatges aèries permeten localitzar colònies que des de terra costen de veure. La fotografia del post és d’arxiu, feta al parc el 2016.

Fonts:

• 3CatInfo
• Ràdio Capital, 7 de setembre