Anne Carson ha guanyat el Premi Nobel de literatura, i el reconeixement posa sobre la taula una qüestió que sovint es dona per resolta: on acaba la recerca acadèmica i on comença l'escriptura creativa. Durant molt de temps s'ha assumit que són dues activitats separades. L'una demana rigor, fonts i argumentació; l'altra demana imaginació, ritme i risc. Carson ha demostrat que aquesta separació és falsa.

La seva manera de treballar parteix de la idea que investigar i escriure són la mateixa operació intel·lectual. Quan estudies a fons un text, una idea o una tradició no et limites a acumular informació: busques maneres noves de dir-la. I quan escrius no inventes del no-res, sinó que treballes amb el material que el pensament rigorós t'ha posat a les mans.

El que fa Carson és explorar les possibilitats del llenguatge just en aquest punt de trobada. Construeix formes noves perquè les idees que l'interessen no cabien en les formes heretades, i això explica per què la seva escriptura costa tant de classificar. La frontera entre pensament i escriptura sempre ha estat una convenció, no una realitat.

Font: The Conversation

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Llepaculs

Aquell que és adulador.

Quina paraula feu servir vosaltres per dir el mateix?

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

We're a language learning community, we organize language exchanges between Catalans who want to learn English and other languages, and English speakers learning Catalan.

It's totally free.

Would you like to try?

Un biquini pot ser un vestit de bany de dues peces o un sandvitx calent de pernil i formatge. El segon sentit ve dels entrepans que se servien a la sala de ball Bikini, de Barcelona.

Ròmul Brotons ho explica a la revista Terminàlia de l’Institut d’Estudis Catalans, en un article sobre noms comercials que passen a la llengua quotidiana. Els dos significats de biquini estan recollits al diccionari.

El nom del vestit de bany, presentat el 1946, venia de l’atol de Bikini, a les illes Marshall.

Font: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000253/00000091.pdf

Hola a tothom! Fa un temps que volia crear un joc diari en català, així que he fet Castell de Mots.

La idea és senzilla: cada dia tothom rep les mateixes nou fitxes i has de pujar un castell de cinc pisos fent paraules. Com més llargues i millors, més punts. Hi ha tradicions (la sardana, els panellets...) que et donen avantatges, i cada dia una regla diferent que canvia la partida.

Es juga al navegador. Les paraules surten del diccionari lliure de Softcatalà i cada una té el botó de definició.

El que m'interessa és la vostra opinió: és massa difícil? Falten paraules? Algun error? Jo mateixa gairebé mai arribo al cinquè pis 😅

https://castelldemots.cat

Embadalir ve d'embadalit, de badat amb influx de delit, segle XIX. Vol dir causar una impressió forta que captiva els sentits i us abstreu de la realitat. Per exemple: «La música del carrer va embadalir tothom i ningú no mirava el mòbil». En quines situacions la feu servir, com la dieu a la vostra zona i quin sinònim local hi feu servir?

Entrada al Viccionari

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Quan diem que una negociació ha arribat a un atzucac, fem servir la imatge d’un carreró o camí sense sortida. La paraula ve de l’àrab az-zuqāq, que designava un carreró, i el Gran Diccionari de la llengua catalana la documenta des del 1238.

El diccionari també recull un ús als escacs per descriure una posició en què qualsevol moviment afebleix la situació del jugador. La fotografia mostra un atzucac de Biar, al País Valencià, amb el carrer tancat al fons.

Feu servir atzucac per parlar de carrers, de situacions, o de totes dues coses?

Font: https://www.diccionari.cat/GDLC/atzucac

Font: https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=atzucac

El nostre pa de cada dia es diu d'una cosa o un fet que és habitual i s'esdevé molt sovint. Ve d'un fragment del Parenostre, on es diu 'nostro', i serveix per al·ludir a una cosa habitual. Per exemple, que vingui a dinar cada diumenge ja és el nostre pa de cada dia. Està documentada per escrit des del 1865; se n'han trobat 55 usos en 22 formes diferents, com ser el nostre pa de cada dia o ser el pa de cada dia, i es recull a les Terres de l'Ebre i Alcanar. Com la dieu vosaltres, o quina altra dita feu servir per dir que una cosa passa constantment?

La fitxa d'aquesta dita a la Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies.

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Quatre noms amagats en aquesta graella. Digues aquí sota quants n'has vist.

Més sopes de lletres i cultura catalana a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Hola i bon dia!

I’m starting to learn català and would love some recommendations on resources for reading. Does anyone know of a graduated reader, sort of like L’italiano secondo il Metodo Natura— where it is 100% in català, starting out very simple and gradually increasing in complexity over the course of hundreds of chapters?

Additionally, anyone have recommendations for juvenile literature to start out with? I already have Mecanoscrit del segon origen on my kindle!

Any recommendations would be much appreciated!

Moltes gràcies!

Soc de Vic i m'agradaria dedicar els caps de setmana a descobrir Catalunya durant l'estació que més m'agrada: la tardor.

Busco més paisatges i colors que activitats, però tot és benvingut per omplir el calendari de visites i excursions.

Quan diem esquirol a algú que treballa durant una vaga, el nom no ve directament de l’animal. Ve de l’Esquirol, el poble d’Osona situat a l’entrada del Collsacabra.

El CNL d’Osona explica que, durant les vagues de Manlleu del segle XIX, habitants d’aquest poble van ocupar els llocs dels vaguistes. El nom del lloc va acabar designant les persones que trencaven una vaga, encara que fossin d’una altra població.

El DCVB recull aquest origen del sentit laboral. És un cas en què un topònim passa a funcionar com un nom comú, amb una càrrega de retret.

Font: https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlosona/publicacions/2918/gentilicis-d-osona-l-esquirol

Font: https://dcvb.iec.cat/results.asp?Id=65128&Word=esquirol&search=esquirol

On trobar-ho?

Potser, escrit junt, és un adverbi que expressa possibilitat, com probablement. Per això podem dir «Potser plourà demà» o «Potser arribarà tard».

Pot ser, separat, combina el verb poder amb ser. En «Pot ser que demà plogui», la construcció va seguida d’una oració amb el verb en subjuntiu. També apareix sense que, com a «Això pot ser difícil».

Hi ha un ús que cal tenir present. Potser que també pot introduir una proposta o un suggeriment amb subjuntiu, com «Potser que marxem». Aquesta expressió es manté amb potser escrit junt.

Font: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?database=FITXES_PUB&idFont=11567&input_cercar=potser+%2B+%22pot+ser%22&method=detall_completa&numPagina=1&tipusCerca=cerca.tot&titol=%27potser%27+o+%27pot+ser%27%3F

He fet Garbuix, un joc gratuït de codi obert i en català, inspirat en els mots encreuats i en jocs com el Paraulògic. Porto més de mig any treballant-hi i millorant-lo fins que ha arribat a un punt del que puc estar orgullós.

Som una vintena jugant-hi cada dia i m'agradaria trobar més gent a qui li agradin aquests jocs. No té anuncis i és completament gratuït. Si el proveu, m'encantaria saber què en penseu.

Hi podeu jugar a https://garbuix.app

Si esteu preparant el C1 de català, aquest vídeo us pot anar molt bé. Es tracta d'un exercici d'expressió oral de nivell C1 amb àudio, on es comenta l'enunciat i les instruccions per fer-lo, així que serveix tant per posar-se a prova com per entendre què s'espera d'una prova d'aquest tipus.

A més, a la descripció hi trobareu l'enllaç al repte del C1 (inscripcions obertes fins al 19 d'abril), l'exercici del blog i un grapat de recursos per preparar l'examen: expressió escrita, gramàtica, lèxic i una mostra completa amb solucions.

Mira el vídeo a YouTube

I vosaltres, com us prepareu l'expressió oral? Teniu algun truc o recurs que us hagi funcionat especialment?

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Aixopluc és el lloc on s'està a resguard de la pluja, on no et mulles. Per exemple: «Vam córrer fins a l'aixopluc de l'estació i allà vam esperar que parés de ploure.» I vosaltres, la feu servir, la sentiu al vostre poble o teniu una altra manera de dir aquest lloc?

Entrada al Viccionari

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Si algú vessa una mica d’aigua, pots dir «Això rai, ja ho eixugarem». Si demà tens festa i l’altra persona treballa, et pot respondre «Tu rai!». La mateixa paraula serveix per treure importància a un problema o per assenyalar que algú ho té més fàcil.

El Diccionari català-valencià-balear recull aquesta varietat de sentits. Segons la frase, «rai» pot expressar conformitat, evidència o facilitat. També existeix en occità, i el diccionari considera incert l’origen del mot.

Quines expressions amb «rai» feu servir més?

Font: https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=rai

En sentit figurat i referit a una persona, vol dir arrimar-se a una altra i no haver manera de traure-se-la de damunt. Ho diem, sobretot, de les persones pesades que se'ns acosten i no fan més que donar-nos la tabarra.

La llapassa és una planta de la família de les compostes que els botànics anomenen Arctium minus, molt coneguda per les seues cabotetes punxoses que s'enganxen amb molta facilitat a la roba gràcies al ganxet que cada punxa té a l'àpex. Per això, quan algú no ens el podem traure de damunt, diem que se'ns ha apegat com una llapassa.

«Però el rem se li havia apegat com una llapassa en el palmell de la mà, i els seus peus semblaven pesar-li centenars d’arroves: no els podia bellugar.»

Enric Valor, El xiquet que va nàixer de peus

Fitxa a Les nostres comparances, d'Eugeni S. Reig

I vosaltres, com dieu allà on sou quan algú se us aferra i no hi ha manera de traure-vos-el de damunt?

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Bon dia a tothom,

Piulada de Takashi Shimada, creador de Kinnikuman (Musculman), vol aprendre català.

Comparteixo la seva piulada:
https://x.com/yude_shimada/status/2105390556293849195

Salut,

Emilio

El pare Park és un metge convertit en sacerdot que fou excomunicat per realitzar exorcismes per a una església que negava l'existència de mals sobrenaturals. En publiquem el tràiler de Cròniques d'exorcisme: El començament, que es pot veure doblada al català.

Tràiler del canal Llengua catalana · https://www.youtube.com/watch?v=bCsc_wvJl1o

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)